dilluns, 21 de desembre del 2009

El nostre treball sobre la decandència es pot veure en la següent pàgina:

http://es.calameo.com/read/0001403743be3ddb257b2

dimarts, 15 de desembre del 2009

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

La Decadència és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà. Els seus autors més coneguts són Vicenç Garcia, Francesc Fontanella, i Josep Romaguera.

( S'ha dit que la Decadència coincideix amb la castellanització de tota Espanya i la degeneració de les institucions de la Corona d'Aragó després de la unió de les corones de Castella i Aragó amb el casament de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.)


2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana

L’ afebliment de la llengua catalana, es deu a diverses causes, en les quals destaquen les següents:

•La castellanització sobre catalunya, molt influïda per la cort d’ Àustria.
•La desconfiança dels escriptors catalans, ja que veien el català antiquat i mediavalitzat.
•La fragmentació dialectal, deguda a elements cohesionadors i de models literaris vàlids.
•La persecució política arran dels decrets de Nova Planta. I seguidaments amb la prohibició de la llengua sobre l’ ensenyament i els tribunals.


3. Sobre el s.XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

És dona el moviment del renaixement, aquest moviment que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.

Les característiques de la poesia culte:

•Fou el gènere més conreat durant el Renaixement.
•Els seus màxims representants són Pere Serafí i Joan Timoneda.

Es centrava:

El fet amorós, que inclou la idealització de la dona i que produeix insatisfacció amorosa en el poeta alhora que el purifica.

La natura com a marc mític i simbòlic que serveix de refons dels poemes. En tenim un precedent en la Balada de la Garsa i l’esmerla, de Joan Roís de Corella.




4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

El renaixement, és la culminació de l’ Humanisme; es caracteritza per les ganes de viures i l’afany per conèixer l’ésser humà.
La poesia culta va ser el gènere literari més utilitzat durant el renaixement, es divideix entre els temes de:

•fets amorosos: idealització de la dona i insatisfacció amorosa en el poeta;
•natura: marc mític i simbòlic que serveix per decorar els poemes, està present en la obra Balada de la garsa i L’esmerla;
•mites clàssics: es basen en la cultura grecollatina.

Es va renovar la poesia amb la introducció del decasíl•lab sense cesura i el sonet, que és la composició estròfica que marca el renaixement.
Aprofiten les formes de la literatura popular per elaborar les seves composicions
Els autors més importants de la poesia culta són: Pere Serafí i Joan Timoneda.


5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració.

La Il•lustració és un moviment cultural i filosòfic desenvolupat en el segle XVIII. Basat en el racionalisme francès i en l’empirisme anglès.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig

És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. En l’assaig hi ha voluntat de creació literària, i pretén d’aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix també una certa pretensió moralitzadora.

5.3. Defineix el gènere del dietari

El diatari es pot definir com el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.


6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Temes:

• Amor: festeig, noies malmaridades, amors tràgics...
• Feines del camp i de la casa (algunes serveixen per a marcar el ritme del treball).
• Infantils: fan referència a diversos jocs i passatemps.
• Religió: vides de sants, lloances a la Mare de Déu i festes (sobretot Nadal).
• Històrics: persontages famosos, batalles i guerres...

Recursos:

• Versos curts i rima assonant.
• Lèxic i sintaxi força senzills.
• Abundor d’arcaismes i dialectismes.
• Molt lligada a la música i al cant.
• Transmissió oral, la literatura de canya i cordill.

Gèneres:

• Goigs: cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants.
• Nadales: composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs.
• Corrandes: un gran nombre de vançons curtes, de quatre versos heptasíl•labs, amb rima assonant en els versos parells, la seva temàtica és molt diversa.
• Cançons de bandolers i lladres de camí ral: tracta del bandolerisme que va assolar Catalunya rural durant els segles XVI i XVII. Presenten diverses formes, tot i que el romanç, tirallonga de versos heptasíl•labs amb rima assonant en els versos parells, és la més habitual.

dijous, 19 de novembre del 2009

LA PAU/abandonar

-Causes de la guerra

-Revel·lions pero descontent social, econòmic o polític.

-Voler conquerir territoris i envaïr colònies.

-Voler fer-se més poderós a mesura d'anar guanyar territoris, és a dir fer-se més poderós.

-Voler imposar unes mateixes lleis, cultura, religió, ideologia, etc.


-Què és la pau?

La pau es defineix en quan la societat no està ni en violència, ni en guerra. La paraula pau deriva del llatí pax i generalment és defineix, en sentit positiu, com un estat de tranquil·litat o quietud, i en sentit oposat com absència d'inquietud, violència o guerra.

En l’ època del llibre, Tirant lo Blanc, podrem dir que la pau, era el moment en el qual no hi havia conflictes, tant individuals ( lluites com la que va tindre el Tirant, amb un noble, per un conflicte amb una princesa ) com de països o regnes, dels quals el llibre està ple d’ aquests conflictes ( turcs i bizantins, poble de Rodes i turcs ...)
També em de tenir en compte, que la paraula PAU, encapçala les discriminacions i la fam. Això suposa, que la PAU de l’ època, també hauria d’incloure el fet de no tenir discriminacions contra les dones, o entre religions i a més a més que les persones més pobres, no patissin per poder alimentar-se i viure en condicions.

Què es necessita perquè hi hagi pau?

Perque hi hagi pau s’han de donar unes condicions adients:
· Caldria que la riquesa estigues repartida equitativament entre la població. Així no hi haurà nigún tracte injust cap a qualsevol persona. A l’història del Tirant, aquesta desigualtat económica es la que marca qui es més important, i també es una de les culpes per la qual hi ha conflictes per la riquesa del contrari.
·També es tindria que tindre en compte la necessitat de representants dels diferents grups socials, marcats per l’economia, i així el poble estar assabentat de les decisions que els afecten. A l’història de Tirant això no succeeïx, ja que és el rei el que decideix si hi ha d’haver algun conflicte, i clarament les persones de clase social més baixa no poden contradir les ordres del seu rei. Per això Tirant sepre es baralla, per obtener el respecte dels reis.
· Respecte al medi ambient, es necessari un desenvolupament sostenible perquè ningun grup social estigui afectat per algún tipus de contaminació. A l’història del Tirant, no hi ha problemas d’aquest sentit.
· Per resoldre un conflicte ,que mai s’hagi d’arribar a la violencia, per mitjà de paraules, tractats o algun altre mitjà, s’arribi a una solució pacífica. A l’història del Tirant aquest es el principal problema en els conflictes, mai s’intenta arribar a una solució pacífica si hi ha d’haver una guerra entre els dos bàndols no els importa, ni tampoc les victimes que hi hagi. O també per temes d’honor, un exemple seria la batalla entre Tirant i el señor de les Vilessermes, que per aconseguir el fermall de la doncella decideixen Batres a mort.

dijous, 22 d’octubre del 2009

PRIMERS EXERCICIS,

1.

POEMA 1: Carpe Diem: ens diu que hi ha que viure el present sense preocupar-se pel futur.
(Es pot dir que aquest tòpic és troba a tot el poema ja que no para de parlar de l’aprofitament del temps.)

POEMA 2: Beatus Ille: és l’ambientació del poema en la natura, per la seva senzillesa i per l’harmonia entre els components del poema.
( És troba pràcticament en tot el poema, ja que només són tres versos.)

POEMA 3: Contemptus mundi: és el menyspreu de la vida, ja que aquesta ja no té sentit i fuig.
( ¿Qué descansada vida La del que huye del mundanal ruido)

POEMA 4: Carpe Diem: ja que ens diu d’aprofitar el moment aquella nit.
( Arriba la nit! Correm , festegem avui encara el plaer de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida)

POEMA 5: Fugit irreparabile tempus: ja que el poema explica quan ja ets vell, i es parla de com és ara la seva vida i el poc que li queda.
(Aquest tòpic es troba en tot el poema ja que, no para de parlar del mateix tema.)


POEMA 6: Locus amoenus: Ens reprodueix, un espai adient per a l’ home, ens diu que aquest espai, frenaria els nostres ardors.
( Un verd pradell ben ple de belles flors, Aquieta millor els nostres ardors.)

POEMA 7: Ne quid nimis: Ens transmet un equilibri de subsistència i benestar, el qual no és perfecte ni ideal, però compleix les necessitats de la persona.
(I s’acontenta tot respirant aire nadiu, A qui l’ estiu donen ombra els seus arbres.)

POEMA 8: Comtemptus mundi: Fa una visió molt negativa i pessimista sobre el món, menyspreant molts actes i actituds de l’ home.
(I trobam-nos molt baix arrastrant,(delit) Creat per a gosar el béns eternals.)

POEMA 9: Ubi sunt: L’ autor, troba en falta una Barcelona més tradicional i catalana, començant per la senyera i després els reis.
(Què has fet de ta senyera ? On són tos reis ?)

POEMA 10: Sic transit gloria mundi: Ens parla de que guanyes de tots els treballs, un cop ja no ets a la terra, la insignificança dels bens materials com persona davant de la mort.
(Què en treu l’ home de tots els treballs amb que s’ afanya sota al sol. )

POEMA 11: Descriptio puellae: Fa la descripció de la seva noia, físicament i ens transmet que per ell és perfecte.
(La teva cabellera és com un ramat de cabres.)

POEMA 12: Fugit irreparabile tempus: A mesura que va passant el temps, es dona compte de que el temps passa molt ràpidament, i vol acabar de aprofitar al màxim. (Ara és el temps i l' hora benfactora, ara és la nit, per a morir i amar. )







2
.
1. Calderón de la Barca

Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos, – Hipèrbaton, perquè hi ha una alteració de l’ordre lògic de les paraules

2. Garcilaso de la Vega

Alegre primavera – Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a un ser inanimat (primavera).
Cubra de nieve la hermosa cumbre – Hipèrbaton, perquè hi ha una alteració de l’ordre lògic de les paraules.

3. Fray Luís de León

Los pocos sabios que en el mundo han sido – Hipèrbaton, perquè hi ha una alteració de l’ordre lògic de les paraules.

4. F. Hölderling

El dia celeste – Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a un ser inanimat (dia).

5. M. Costa i Llobera

Sòrdides ànsies – Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a un ser inanimat (ànsies).
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins de terres que altres sol fecunda
Viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
Fuig de si propi? – Interrogació retòrica, perquè formula una pregunta que no espera resposta.

6. Lorenzo de Médici

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places i temples i edificis grans,
Delícies, tesors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors. – Polisíndeton, perquè és una repetició innecessària de conjuncions.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que bany l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plans - Anàfora, perquè repeteix una o més paraules a inici de vers.


7. A. Pope

Foc a l’hivern – Antítesi, perquè és una inclusió dins d’una mateixa frase de dos mots oposats.

8. Francesc Vicenç Garcia

Delits, riqueses, honres, majestats – Asíndeton, perquè és una supressió intencionada de les conjuncions que uneixen les paraules.

9. Rubió i Ors

“Què has fet de la senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?” – Interrogació retòrica, perquè formula una pregunta que no espera resposta.

10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
Tot és efímer, tot és en va. –

11.

Que n’ets.
Que n’ets, - Anàfora, perquè repeteix una o més paraules a inici de vers.
La teva cabellera és com un ramat de cabres – Comparació, perquè relaciona dos termes.
Com un fil escarlata són els teus llavis – Comparació.
El teu coll és com la torre de David – Comparació.

12. Josep Carner

Ara és el temps….
Ara és la nit… - Anàfora, perquè repeteix paraules a inici de vers.

¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l’endemà? – Interrogació retòrica, perquè fa una pregunta sense esperar resposta.

Dotze besars volen comptar els rellotges – Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a essers inanimats.





3.

POEMA 2:
Agafeu les coses bones de la primavera abans que arribi l’hivern i cobreixi tot de neu.
POEMA 10:
Tot se’n va, res no dura per sempre,
Quin profit es treu del treball que fa l’home?
POEMA 8:
Per aquest món hi han les ganes de tenir fortuna.
Ens arrosseguem per tenir-ho tot i ens pensem que som els més poderosos.
Amb riqueses, majestats i honres no saciem l’enteniment que només serveix pels béns eterns.

POEMA 11:
Què guapa ets estimada!
Els teus ulls són grans darrera el teu vel.
El teu cabell és llarg com un ramat de cabres.
Les teves dents son blanques i perfectes,
Els teus llavis són fins, les teves galtes són vermelles
i el teu coll és molt allargat