PRIMERS EXERCICIS,

1.

POEMA 1: Carpe Diem: ens diu que hi ha que viure el present sense preocupar-se pel futur.
(Es pot dir que aquest tòpic és troba a tot el poema ja que no para de parlar de l’aprofitament del temps.)

POEMA 2: Beatus Ille: és l’ambientació del poema en la natura, per la seva senzillesa i per l’harmonia entre els components del poema.
( És troba pràcticament en tot el poema, ja que només són tres versos.)

POEMA 3: Contemptus mundi: és el menyspreu de la vida, ja que aquesta ja no té sentit i fuig.
( ¿Qué descansada vida La del que huye del mundanal ruido)

POEMA 4: Carpe Diem: ja que ens diu d’aprofitar el moment aquella nit.
( Arriba la nit! Correm , festegem avui encara el plaer de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida)

POEMA 5: Fugit irreparabile tempus: ja que el poema explica quan ja ets vell, i es parla de com és ara la seva vida i el poc que li queda.
(Aquest tòpic es troba en tot el poema ja que, no para de parlar del mateix tema.)


POEMA 6: Locus amoenus: Ens reprodueix, un espai adient per a l’ home, ens diu que aquest espai, frenaria els nostres ardors.
( Un verd pradell ben ple de belles flors, Aquieta millor els nostres ardors.)

POEMA 7: Ne quid nimis: Ens transmet un equilibri de subsistència i benestar, el qual no és perfecte ni ideal, però compleix les necessitats de la persona.
(I s’acontenta tot respirant aire nadiu, A qui l’ estiu donen ombra els seus arbres.)

POEMA 8: Comtemptus mundi: Fa una visió molt negativa i pessimista sobre el món, menyspreant molts actes i actituds de l’ home.
(I trobam-nos molt baix arrastrant,(delit) Creat per a gosar el béns eternals.)

POEMA 9: Ubi sunt: L’ autor, troba en falta una Barcelona més tradicional i catalana, començant per la senyera i després els reis.
(Què has fet de ta senyera ? On són tos reis ?)

POEMA 10: Sic transit gloria mundi: Ens parla de que guanyes de tots els treballs, un cop ja no ets a la terra, la insignificança dels bens materials com persona davant de la mort.
(Què en treu l’ home de tots els treballs amb que s’ afanya sota al sol. )

POEMA 11: Descriptio puellae: Fa la descripció de la seva noia, físicament i ens transmet que per ell és perfecte.
(La teva cabellera és com un ramat de cabres.)

POEMA 12: Fugit irreparabile tempus: A mesura que va passant el temps, es dona compte de que el temps passa molt ràpidament, i vol acabar de aprofitar al màxim. (Ara és el temps i l' hora benfactora, ara és la nit, per a morir i amar. )







2
.
1. Calderón de la Barca

Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos, – Hipèrbaton, perquè hi ha una alteració de l’ordre lògic de les paraules

2. Garcilaso de la Vega

Alegre primavera – Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a un ser inanimat (primavera).
Cubra de nieve la hermosa cumbre – Hipèrbaton, perquè hi ha una alteració de l’ordre lògic de les paraules.

3. Fray Luís de León

Los pocos sabios que en el mundo han sido – Hipèrbaton, perquè hi ha una alteració de l’ordre lògic de les paraules.

4. F. Hölderling

El dia celeste – Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a un ser inanimat (dia).

5. M. Costa i Llobera

Sòrdides ànsies – Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a un ser inanimat (ànsies).
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins de terres que altres sol fecunda
Viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
Fuig de si propi? – Interrogació retòrica, perquè formula una pregunta que no espera resposta.

6. Lorenzo de Médici

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places i temples i edificis grans,
Delícies, tesors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors. – Polisíndeton, perquè és una repetició innecessària de conjuncions.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que bany l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plans - Anàfora, perquè repeteix una o més paraules a inici de vers.


7. A. Pope

Foc a l’hivern – Antítesi, perquè és una inclusió dins d’una mateixa frase de dos mots oposats.

8. Francesc Vicenç Garcia

Delits, riqueses, honres, majestats – Asíndeton, perquè és una supressió intencionada de les conjuncions que uneixen les paraules.

9. Rubió i Ors

“Què has fet de la senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?” – Interrogació retòrica, perquè formula una pregunta que no espera resposta.

10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
Tot és efímer, tot és en va. –

11.

Que n’ets.
Que n’ets, - Anàfora, perquè repeteix una o més paraules a inici de vers.
La teva cabellera és com un ramat de cabres – Comparació, perquè relaciona dos termes.
Com un fil escarlata són els teus llavis – Comparació.
El teu coll és com la torre de David – Comparació.

12. Josep Carner

Ara és el temps….
Ara és la nit… - Anàfora, perquè repeteix paraules a inici de vers.

¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l’endemà? – Interrogació retòrica, perquè fa una pregunta sense esperar resposta.

Dotze besars volen comptar els rellotges – Personificació, perquè atribueix qualitats humanes a essers inanimats.





3.

POEMA 2:
Agafeu les coses bones de la primavera abans que arribi l’hivern i cobreixi tot de neu.
POEMA 10:
Tot se’n va, res no dura per sempre,
Quin profit es treu del treball que fa l’home?
POEMA 8:
Per aquest món hi han les ganes de tenir fortuna.
Ens arrosseguem per tenir-ho tot i ens pensem que som els més poderosos.
Amb riqueses, majestats i honres no saciem l’enteniment que només serveix pels béns eterns.

POEMA 11:
Què guapa ets estimada!
Els teus ulls són grans darrera el teu vel.
El teu cabell és llarg com un ramat de cabres.
Les teves dents son blanques i perfectes,
Els teus llavis són fins, les teves galtes són vermelles
i el teu coll és molt allargat