dimarts, 15 de desembre de 2009

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

La Decadència és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà. Els seus autors més coneguts són Vicenç Garcia, Francesc Fontanella, i Josep Romaguera.

( S'ha dit que la Decadència coincideix amb la castellanització de tota Espanya i la degeneració de les institucions de la Corona d'Aragó després de la unió de les corones de Castella i Aragó amb el casament de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.)


2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana

L’ afebliment de la llengua catalana, es deu a diverses causes, en les quals destaquen les següents:

•La castellanització sobre catalunya, molt influïda per la cort d’ Àustria.
•La desconfiança dels escriptors catalans, ja que veien el català antiquat i mediavalitzat.
•La fragmentació dialectal, deguda a elements cohesionadors i de models literaris vàlids.
•La persecució política arran dels decrets de Nova Planta. I seguidaments amb la prohibició de la llengua sobre l’ ensenyament i els tribunals.


3. Sobre el s.XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

És dona el moviment del renaixement, aquest moviment que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.

Les característiques de la poesia culte:

•Fou el gènere més conreat durant el Renaixement.
•Els seus màxims representants són Pere Serafí i Joan Timoneda.

Es centrava:

El fet amorós, que inclou la idealització de la dona i que produeix insatisfacció amorosa en el poeta alhora que el purifica.

La natura com a marc mític i simbòlic que serveix de refons dels poemes. En tenim un precedent en la Balada de la Garsa i l’esmerla, de Joan Roís de Corella.




4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

El renaixement, és la culminació de l’ Humanisme; es caracteritza per les ganes de viures i l’afany per conèixer l’ésser humà.
La poesia culta va ser el gènere literari més utilitzat durant el renaixement, es divideix entre els temes de:

•fets amorosos: idealització de la dona i insatisfacció amorosa en el poeta;
•natura: marc mític i simbòlic que serveix per decorar els poemes, està present en la obra Balada de la garsa i L’esmerla;
•mites clàssics: es basen en la cultura grecollatina.

Es va renovar la poesia amb la introducció del decasíl•lab sense cesura i el sonet, que és la composició estròfica que marca el renaixement.
Aprofiten les formes de la literatura popular per elaborar les seves composicions
Els autors més importants de la poesia culta són: Pere Serafí i Joan Timoneda.


5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració.

La Il•lustració és un moviment cultural i filosòfic desenvolupat en el segle XVIII. Basat en el racionalisme francès i en l’empirisme anglès.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig

És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. En l’assaig hi ha voluntat de creació literària, i pretén d’aprofundir en el coneixement de l’home, alhora que hi apareix també una certa pretensió moralitzadora.

5.3. Defineix el gènere del dietari

El diatari es pot definir com el llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables.


6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)

Temes:

• Amor: festeig, noies malmaridades, amors tràgics...
• Feines del camp i de la casa (algunes serveixen per a marcar el ritme del treball).
• Infantils: fan referència a diversos jocs i passatemps.
• Religió: vides de sants, lloances a la Mare de Déu i festes (sobretot Nadal).
• Històrics: persontages famosos, batalles i guerres...

Recursos:

• Versos curts i rima assonant.
• Lèxic i sintaxi força senzills.
• Abundor d’arcaismes i dialectismes.
• Molt lligada a la música i al cant.
• Transmissió oral, la literatura de canya i cordill.

Gèneres:

• Goigs: cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants.
• Nadales: composicions poètiques que tracten temes relacionats amb les celebracions i els costums nadalencs.
• Corrandes: un gran nombre de vançons curtes, de quatre versos heptasíl•labs, amb rima assonant en els versos parells, la seva temàtica és molt diversa.
• Cançons de bandolers i lladres de camí ral: tracta del bandolerisme que va assolar Catalunya rural durant els segles XVI i XVII. Presenten diverses formes, tot i que el romanç, tirallonga de versos heptasíl•labs amb rima assonant en els versos parells, és la més habitual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada